16/04/2010

Bones de nou! Com cada mes toca fer una aportació de com està anant el mentoratge.
Amb la Sokayna ens hem trobat en dues ocacions més a causa de la poca disponibiitat d'horaris que he tingut durant la Setmana Santa.
Doncs bé, fa dos setmanes la Sokayna i jo vam anar a Banyoles, concretament a l'estany a fer un vol. Vam fer un munt de fotos i moltes d'elles són mol xules. Va ser un dia molt distret a més, ja que vam anar a berenar a un bar on hi havia dos lloros que parlaven i ens vam fer uns farts de riure. A la Sokayna li van agradar molt els lloros i després no volia marxar d'allà.
L'últim cop que ens vam veure va ser ahir (dijous) que vam decidir quedar-nos a Girona. Primer de tot la vaig portar a berenar i vam menjar crêpes. He de dir que vam tardar molta estona en acabar-nos-la, ja que aquestes atipen moltíssim i, a més a més, la Sokayna va acabar una mica bruta, ja que no li parava de regalimar la xocolata. Després vam continuar la nostra ruta i vam estar passejant i xerrant pel centre de Girona. Finalment, la vaig dur a casa seva i res més; tan sols esperar a la següent trobada i desitjar que vagi tant o més bé que totes les anteriors.


Mercè.

18/03/2010

Com cada mes, em toca fer una breu explicació sobre com em va el mentoratge. He de dir que els dies que quedem amb la Sokayna són molt divertits i el temps passa volant amb ella.
Dies anteriors em vaig oblidar d'esmentar que, amb la Sokayna havíem anat al cinema i vam anar a veure Alvin y las Ardillas 2. La pel·lícula era molt graciosa i no paràvem de riure. Llavors, anàrem a berenar i, com es pot veure a la foto, ella menjà un plat de patates fregides.
La setmana passada no vàrem poder veure'ns a causa de la nevada, però l'anterior aquesta vam anar a veure la meva Universitat, però no i anàrem soles, no. En Guillem, que és el mentor d'en Zacaries ens va acompanyar juntament amb ell.
Després de fer tot el recorregut vam decidir anar a berenar i desprès a un parc, on en Zacaries i la Sokayna van estar jugant una estona. Com que vam veure que ja s'estava fent fosc decidirem portar-los de retorn a Pont Major.

16/02/2010

El dia en què la Sokayna i jo vam poder quedar, la vaig dur a l'Skating de Barcelona, ja que sabia que no hi havia anant mai i pensava que li faria il·lusió. Un dissabte al matí la vaig passar a buscar i amb el tren ens vam dirigir cap a Barcelona. He de dir que vam estar caminant una bona estona, perquè ens volíem estalviar d'agafar un bus i vam decidir anar-hi a peu amb l'ajuda d'un mapa.
Després d'haver voltat uns tres quarts d'hora amunt i avall, finalment hi vam arribar. Vam posar-nos els patins i ens vam dirigir cap a la pista. En un primer moment li feia respecte entrar allà a dins perquè tenia por de caure i de fer-se mal. Vaig ajudar-la a entrar i subjectar-la durant una estona, però ràpidament en va aprendre i després se'm feia difícil fins i tot atrapar-la.
A l'Skating hi vam estar unes hores fins que ens vam cansar i decidirem marxar. Tot seguit, vam dirigir-nos cap al metro i, mentrestant, anàvem dinant.
En pujar al tren no vam tardar gaires estona en adormir-nos del cansament que portàvem al damunt. Fins i tot, vam estar a punt de no baixar a la parada de Girona i dirigir-nos cap a Figueres, però per sort, la meva mare ens va despertar.
Va ser un dia molt intens ja que no vam parar de moure'ns i, a més, vaig poder gaudir amb ella d'un dia diferent a una ciutat diferent.

13/01/10*

Una altra de les vegades que ens vàrem trobar; la Sokayna i una seva amiga van decidir ensenyar-me tots els parcs que hi havien a la zona (Pont Major i Sarrià de Ter).
Aquell dia va ser més tranquilet, tot i que entre totes juntes ens vam fer uns farts de pujar i baixar tobogans que, al final, vam acabar ben cansades.

L'últim cop que ens hem trobat, va ser el dia 4 de gener on vaig decidir portar-la al circ que hi havia muntat a Girona mateix. Un dels grans moments, quan estàvem dins veient l'espectacle, va ser quan la vaig mirar un instant i ella no parava de somriure i aplaudir.
Al acabar la funció va dir-me que s'ho havia passat molt bé tot i haver patit una mica quan veia als artistes fer acrobàcies en a l'aire.

Finalment, vaig acompanyar-la a casa on ens esperava la seva mare juntament amb els seus germans i, en marxar, em van donar un pa fet especialment del Marroc.

Crec que tot el que comento en aquestes aportacions, dónen a entendre, o si més no ho intento, que el vincle que s'està creant cada cop és més gran (no només amb ella, sinó que amb la seva família també). A més, sempre acabo aprenent alguna cosa d'ella, ja que la Sokayna és una noieta que li agrada molt parlar i expressar-se.

05/01/10

Bones,

vaig amb un pel de retard però m'ha sigut impossible fer-ho abans. Per començar, tinc una nena que es diu Sokayna de 9 anys que viu a Pont Major.
Bé, entrant ja en el tema, he de dir que ens hem trobat 5 vegades. El primer dia vaig preferir quedar-me a Pont Major i que fos ella qui m'ensenyes tota la zona i pels llocs on ella es movia. Em va portar a la Biblioteca on em va llegir un conte, al pavelló, vaig conèixer les seves amigues i finalment quan la vaig portar a casa seva em va presentar a la seva família. Són una família molt oberta i molt maca. Cada cop que vaig a buscar a la nena em fan tastar menjar del Marroc o quan tinc pressa me'l donen per emportar.

El segon dia me la vaig endur a Girona i vam recòrrer tota la Muralla. Degut al cansanci i la gana que teníem, vam anar a dinar a un restaurant del Centre de Girona i, finalment, la vaig tornar a Pont Major.

El tercer dia vaig decidir portar-la al meu poble i el primer que vam visitar va ser una granja de porcs (tot i que li va agradar, hi havia moments que per l'olor que desprenia el porc ella marxava), però després ja vam anar a veure cavalls i la cosa ja va canviar. Tot seguit, li vaig presentar la meva família i vam dinar tots junts. Després vam decidir anar a fer un vol amb bicicleta, i mentres una pedalejava l'altre anava corrents i tirava fotos.
A més, com que li agrada molt el bàsquet vaig agafar una pilota i vam anar a una pista a jugar un ratet. A continuació, a casa meva tenim una pineda i li vaig proposar d'anar a collir alguns bolets. A la Sokayna li va encantar, ja que no n'havia collit mai hi ho va trobar divertit. Però el dia no va acabar aquí no. Desprès vam anar a veure un partit de bàsquet on jugava una amiga meva i estava encantada. No parava d'animar a l'equip cridant, davant de tanta gent; semblava com si fos a casa seva. Finalment, es va fer tard i la vaig dur a casa seva.
Em descuidava que, abans d'anar al partit vam anar a un parc on hi ha màquines de fer exercici per a la gent gran i vam estar allà una estoneta.

Tot i ser un dia bastant llarg, va ser molt profitós tant per ella com per a mi.