Una altra de les vegades que ens vàrem trobar; la Sokayna i una seva amiga van decidir ensenyar-me tots els parcs que hi havien a la zona (Pont Major i Sarrià de Ter).
Aquell dia va ser més tranquilet, tot i que entre totes juntes ens vam fer uns farts de pujar i baixar tobogans que, al final, vam acabar ben cansades.
L'últim cop que ens hem trobat, va ser el dia 4 de gener on vaig decidir portar-la al circ que hi havia muntat a Girona mateix. Un dels grans moments, quan estàvem dins veient l'espectacle, va ser quan la vaig mirar un instant i ella no parava de somriure i aplaudir.
Al acabar la funció va dir-me que s'ho havia passat molt bé tot i haver patit una mica quan veia als artistes fer acrobàcies en a l'aire.
Finalment, vaig acompanyar-la a casa on ens esperava la seva mare juntament amb els seus germans i, en marxar, em van donar un pa fet especialment del Marroc.
Crec que tot el que comento en aquestes aportacions, dónen a entendre, o si més no ho intento, que el vincle que s'està creant cada cop és més gran (no només amb ella, sinó que amb la seva família també). A més, sempre acabo aprenent alguna cosa d'ella, ja que la Sokayna és una noieta que li agrada molt parlar i expressar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario