13/01/10*

Una altra de les vegades que ens vàrem trobar; la Sokayna i una seva amiga van decidir ensenyar-me tots els parcs que hi havien a la zona (Pont Major i Sarrià de Ter).
Aquell dia va ser més tranquilet, tot i que entre totes juntes ens vam fer uns farts de pujar i baixar tobogans que, al final, vam acabar ben cansades.

L'últim cop que ens hem trobat, va ser el dia 4 de gener on vaig decidir portar-la al circ que hi havia muntat a Girona mateix. Un dels grans moments, quan estàvem dins veient l'espectacle, va ser quan la vaig mirar un instant i ella no parava de somriure i aplaudir.
Al acabar la funció va dir-me que s'ho havia passat molt bé tot i haver patit una mica quan veia als artistes fer acrobàcies en a l'aire.

Finalment, vaig acompanyar-la a casa on ens esperava la seva mare juntament amb els seus germans i, en marxar, em van donar un pa fet especialment del Marroc.

Crec que tot el que comento en aquestes aportacions, dónen a entendre, o si més no ho intento, que el vincle que s'està creant cada cop és més gran (no només amb ella, sinó que amb la seva família també). A més, sempre acabo aprenent alguna cosa d'ella, ja que la Sokayna és una noieta que li agrada molt parlar i expressar-se.

05/01/10

Bones,

vaig amb un pel de retard però m'ha sigut impossible fer-ho abans. Per començar, tinc una nena que es diu Sokayna de 9 anys que viu a Pont Major.
Bé, entrant ja en el tema, he de dir que ens hem trobat 5 vegades. El primer dia vaig preferir quedar-me a Pont Major i que fos ella qui m'ensenyes tota la zona i pels llocs on ella es movia. Em va portar a la Biblioteca on em va llegir un conte, al pavelló, vaig conèixer les seves amigues i finalment quan la vaig portar a casa seva em va presentar a la seva família. Són una família molt oberta i molt maca. Cada cop que vaig a buscar a la nena em fan tastar menjar del Marroc o quan tinc pressa me'l donen per emportar.

El segon dia me la vaig endur a Girona i vam recòrrer tota la Muralla. Degut al cansanci i la gana que teníem, vam anar a dinar a un restaurant del Centre de Girona i, finalment, la vaig tornar a Pont Major.

El tercer dia vaig decidir portar-la al meu poble i el primer que vam visitar va ser una granja de porcs (tot i que li va agradar, hi havia moments que per l'olor que desprenia el porc ella marxava), però després ja vam anar a veure cavalls i la cosa ja va canviar. Tot seguit, li vaig presentar la meva família i vam dinar tots junts. Després vam decidir anar a fer un vol amb bicicleta, i mentres una pedalejava l'altre anava corrents i tirava fotos.
A més, com que li agrada molt el bàsquet vaig agafar una pilota i vam anar a una pista a jugar un ratet. A continuació, a casa meva tenim una pineda i li vaig proposar d'anar a collir alguns bolets. A la Sokayna li va encantar, ja que no n'havia collit mai hi ho va trobar divertit. Però el dia no va acabar aquí no. Desprès vam anar a veure un partit de bàsquet on jugava una amiga meva i estava encantada. No parava d'animar a l'equip cridant, davant de tanta gent; semblava com si fos a casa seva. Finalment, es va fer tard i la vaig dur a casa seva.
Em descuidava que, abans d'anar al partit vam anar a un parc on hi ha màquines de fer exercici per a la gent gran i vam estar allà una estoneta.

Tot i ser un dia bastant llarg, va ser molt profitós tant per ella com per a mi.